La Vila Olímpica

La Vila Olímpica de Barcelona

Quan es van celebrar els Jocs Olímpics l'any de 1992, a Barcelona va néixer un nou barri, on es van construir els apartaments en els quals es van allotjar els esportistes, envoltats de jardins. Avui dia és una zona residencial i lúdica que es troba al costat del zoo i de la platja.

El Port Olímpic s'ha convertit en una de les zones per anar a prendre copes i durant el dia ofereix gran varietat de restaurants a peu de mar.

L'oferta gastronòmica de la zona és enorme. Un dels restaurants més de moda en aquesta zona és el Restaurant Bestial, en el carrer Trias Fargas, al costat del llac artificial que es troba sota el peix daurat, a la platja de la Barceloneta. El que crida més l’atenció de la Vila Olímpica són els dos gratacels que obren pas a la zona del port, els restaurants, bars de copes i el casino. La torre que queda a mà dreta, si venim del metro, és l'Hotel Arts, de 44 pisos, dissenyat pels arquitectes Bruce Graham i Frank O. Ghery. La de l'esquerra, coneguda com la Torre Mapfre, és un edifici d'oficines dels arquitectes Iñigo Ortiz i Enrique de León. Ambdues tenen una alçada de 153,5 metres. De fet, son les torres més altes d'Espanya.

Per a arribar fins a les torres, és necessari passar per una plaça amb una font gegant i una singular escultura, David i Goliat. Aquesta és la Plaça dels Voluntaris, construïda en honor als voluntaris olímpics.

Una vegada traspassades les dues torres, es veu l'enorme peix daurat, un altre dels símbols de la Vila Olímpica, també dissenyat per Frank O. Ghery. AL fons, sobresurt la xemeneia industrial que recorda que fins a fa menys de mig segle, Barcelona va ser una ciutat eminent en aquest sector.

En aquesta zona, mirant al mar, la platja de l'esquerra és la de la Barceloneta i la de la dreta, passat el port esportiu, és la Nova Icaria. En paral•lel a aquesta platja, hi ha un passeig amb jardins i ponts de fusta que condueix fins a la platja del Bogatell.

Jocs Olímpics de Barcelona 1992

A la muntanya de Montjuic, i prop de la coneguda Anella Olímpica, trobarem les grans instal·lacions esportives construides expressament pels Jocs Olímpics de 1992.

L'Anella Olímpica de Barcelona

La muntanya de Montjuïc agrupa al voltant de la cèlebre Anella Olímpica grans instal•lacions esportives que es van crear o es van remodelar per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Aquesta zona es troba entre l'Estadi Olímpic i el cementiri de Montjuïc.

L'Estadi es va fer de nou, conservant la façana original, es van construir el Palau Sant Jordi i l'Institut Nacional d'Educació Física. Les piscines Picornell, que ja existien, es van modernitzar. En l'Anella Olímpica també es troba un camp de beisbol nou, un estany, un parc i el conegut monòlit commemoratiu dels Jocs Olímpics, obra de l'artista Santiago Calatrava.

El Palau Sant Jordi és un àrea multifuncional on, a més d'esdeveniments esportius, se celebren concerts i grans espectacles.

És un recinte cobert amb capacitat per a 17.000 persones. S'hi poden arribar a muntar des d'una pista de gel, a un escenari per a un concert multitudinari. Però el més espectacular del Palau Sant Jordi es troba a l'exterior: la volta que ho cobreix està formada per teules de ceràmica vidriada i plaques de zinc que es sostenen sobre una complexa xarxa metàl•lica.

L'altre gran protagonista de l'Anella Olímpica és l'Estadi Olímpic que, igual que el Palau Sant Jordi, s'utilitza tant per a esdeveniments esportius com musicals, culturals o lúdics. Es bastant més gran que l'anterior, ja que té capacitat per acullir unes 55.000 persones (77.000 quan es col•loquen graderies provisionals), en aquest estadi descobert es va celebrar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona '92.

Encara que l'estadi es reformes per tal d'acullir les Olimpíades, es va conservar la façana, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roure, fill del modernista Lluís Domènech i Montaner. El frontis és d’en Vicenç Navarro i les estàtues de la porta de l'entrada són obra de Pau Gargallo.

Per a més informació sobre la Barcelona Olímpica a:

http://www.bcn.es/turisme/castella/turisme/welcome.htm (castellà) http://www.bcn.es/turisme/english/turisme/welcome.htm
(anglès)

Les Rambles de Barcelona

Les Rambles, construides seguint el terraplé d'un riu, fan de limit entre el Barri Gòtic i el Raval. No hi ha una sola Rambla, sinó moltes, ja que aquesta avinguda canvia de nom diverses vegades des del seu inici a Plaça Catalunya, fins a l'estàtua de Cristòbal Colom, tocant al port.

El primer tram es la Rambla de Canaletes que agafa el nom de la coneguda font, prop de la Plaça de Catalunya. La tradició diu que tots aquells que hi beguin aigua, tornaran a la ciutat de Barcelona.

Més avall hi ha la Rambla dels Estudis on trobem l'Acadèmia Reial de les Arts i les Ciències. A l'alçada de la Rambla de Sant Josep (metro Liceu) es pot admirar el Palau de la Virreina i el passeig del popular mercat de la Boqueria. Les botigues ofereixen uns productes de qualitat excelent, però són relativament cars. I no ens hem d'oblidar de donar un cop d'ull a terra ja que l'any 1976, Joan Miró va disenyar-hi un mosaic.

El Gran Teatre del Liceu es troba a La Rambla dels Caputxins. Pocs metres més avall, al carrer Nou de la Rambla, s'amaga el Palau Güell, una perla arquitectònica de l'arquitecte català Antoni Gaudí, el geni del modernisme.

I la passejada per Les Rambles acaba a la Rambla de Santa Monica (metro Drassanes), on hi ha un centre d'art que duu el mateix nom, un espai que ofereix exposicions molt intressants. També disposa d'un restaurant al aire lliure amb vistes a Les Rambles.

Si mirem cap al mar, veurem el monument de Cristòbal Colom al bell mig d'una plaça. La estatua fou construida per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. La estatua s'eleva sobre una columna de més de 50 metres d'alçada. A l’interior, un ascensor permet d’arribar fins a dalt de tot. Colomb vingué a Barcelona l'any 1493, per explicar amb pèls i senyals el seu viatge als Reis Catòlics. Cinc-cents anys més tard, la seva imatge forma part de la gloriosa història d'Espanya.