La Sagrada Família de Barcelona

La Sagrada Família (www.sagradafamilia.org), l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, és un espectacular temple expiatori encara sense acabar. Es recomana contractar la visita guiada pel temple, ja que aquesta edificació està repleta de simbolisme i detalls que poden passar desapercebuts entre tanta grandiositat.

Per exemple, quan van preveure que el procés de construcció de l'edifici seria lent, l'arquitecte va col•locar en la façana del Naixement, una de les portes d'entrada al temple, dues tortugues gegants que simbolitzen la longevitat i lentitud –més de 120 anys després, segueix en construcció-.

A més, seguint amb aquesta simbologia, la tortuga de l'esquerra és marina, ja que està orientada al Mediterrani, mentre que la de la dreta és terrestre, ja que dóna a la muntanya de Collserola. Gaudí sovint remarca el fet que les seves obres formin part d'un ciutat envoltada de mar i muntanya.

La naturalesa va ser la font d'inspiració de Gaudí. Només en la façana del Naixement de la Sagrada Família es poden trobar fins a 80 tipus d'elements botànics, a més de la gran varietat d'animals que es reparteixen pel les diferents façanes: granotes, serps, eriços de mar, cargols, pelícans, coloms...

El sistema d'arcs de Gaudí és molt especial. Els arcs de les façanes de la Sagrada Família són d'adorn, no aguanten l'estructura del temple. Aquest se sosté mitjançant un sistema de columnes lleugerament inclinades que, al seu torn, estan ornamentadas com si fossin palmeres gegants.

El camí més curt des de Plaça de Catalunya és caminar fins al metro de Passeig de Gràcia amb Gran Via. Des d'aquí es pot agafar la línia 2 fins a Sagrada Família.

Si es vol agafar el metro a Plaça Catalunya llavors es pot agafar el metro (L1) i fer trasbordament a la línia 5.

La Pedrera i La Casa Batlló

A la Pedrera s'hi pot arribar caminant des de Plaça Catalunya pel Passeig de Gràcia. Aquest singular edifici es troba gairebé al final d'aquest passeig, però el recorregut és francament agradable. Durant el trajecte, en el número 43 del Passeig de Gràcia, veurem la Casa Batlló (www.casabatllo.es), joia del modernisme català.

L'arquitectura de Gaudí reprodueix les formes dels ossos, troncs i branques. És una arquitectura orgànica fàcilment apreciable en la façana de la Casa Batlló, que també va ser anomenada la Casa dels Ossos. Segons diferents interpretacions, en ella hi es representada la llegenda de Sant Jordi, el cavaller que va matar el drac: la seva sinuosa silueta sembla representar el llom del drac; la torre seria l'espasa clavada en el drac; les teules, les escates; els colors de la façana, el llac; la balconada superior, la rosa; i els ventanals de la planta noble, els ossos dels malaventurats que es va empassar el drac.

És important estar atent per a no passar per alt aquest emblemàtic edifici, venint de la Plaça de Catalunya, La Casa Batlló es situada damunt la vorera de l'esquerra d'aquest passeig. Més endavant, a mà dreta, en el número 92, es troba l'espectacular Casa Milà (www.casamila.com), popularment coneguda com La Pedrera, a causa de la seva estranya forma.

Malgrat el nom, es diu que la façana curvilínia representa el mar, mentre que la part del darrere, la muntanya de Collserola, és menys sinuosa. Encara que veure-la des de fora és tot un espectacle, és recomanable pujar al terrat, si pot ser amb visita guiada. En aquest espai a l'aire lliure es poden veure de prop les torres de ventilació i xemeneies retorçades, amb les quals Gaudí intentava facilitar la sortida del fum, tot imitant el seu moviment.

Passejant pels desnivells del terrat es poden observar ornaments fàcils de endivinar, com el cor que adorna la xemeneia orientada a Tarragona, la seva terra, o la llàgrima gravada a la xemeneia que plora a la Sagrada Família, l'obra que sabia que mai no veuria acabada.

Pràcticament tota l'obra de Gaudí és policromàtica. Per a aconseguir crear figures arrodonides de colors duradors i vius, Gaudí va utilitzar la tècnica del trencadís, consistent a trencar peces de ceràmica i encaixar els trossos desiguals com si es tractés d'un mosaic. Es pot observar aquesta tècnica a la Pedrera, a la Casa Batlló, a la Sagrada Família, a la Casa Vicens o el Parc Güell.

Una curiositat: les rajoles de l'habitació del pis de la Pedrera dissenyat per Gaudí tenen forma octogonal, com un panell d'abelles, i estan decorades amb motius marins. Aquest mateix disseny va ser utilitzat per a pavimentar les voreres de tot el Passeig de Gràcia. Si no es té oportunitat de visitar l'interior de l'habitatge, sempre queda el recurs de mirar el sòl del passeig.

Prop de la Pedrera es pot agafar el metro Diagonal (L3), direcció zona universitària i serem de nou a Plaça de Catalunya. Són només dues parades.

El Parc Güell

La visita al Parc Güell(www.bcn.es) es mereix al menys mitja jornada. El millor és que aneu preparats amb un bon pícnic i que passeu moltes hores tranquilament passejant. La idea original de Gaudí fou construir una ciutat jardí dins del Parc Güell (1900-1914) on s'hi amalgamessin naturaleza i arquitectura. La naturaleza es convertí en la base arquitectònica i l'arquitectura es limità en imitar la naturaleza seguint les seves formes i colors.

El Parc fou declarat Monument Universal de l’Unesco l'any 1984. Només arribar a la porta d'entrada del parc, s'hi poden veure els animals fetix de Gaudí: la salamandra i la serp Piton.

El projecte inicial proposat per Eusebi Güell preveia la creació de 60 habitacions amb tots els conforts: aigua, gas, il·luminació, un mercat cobert, una plaça pública. Al final només es van construir dues cases.

Els bancs, les figures i columnes són decorades amb la tècnica del trencadís o mosaic. La ceràmica es ferralla originaria de fàbrica i totes juntes formen un mosaic colorit. En el banc ondulat, el més llarg de tot Europa, hi trobarem també petxines, papallones, estrelles fugaç, constel·lacions...

Dins del Parc Güell la imaginació creativa de Gaudí crea una fusió perfecte entre el seu univers fantàstic i la naturaleza.

Per tal d'arribar al Parc Güell des de Plaça de Catalunya cal agafar el metro (L3) direcció Canyelles i baixar a la parada de Lesseps o Vallcarca. Si hi accedim des de Vallcarca anirem a parar a la part alta del Parc, ja que Vallcarca és una zona elevada. L'entrada principal és més a prop de Lesseps.